Pera admirar la rica flora d'aquellas valls, s' hi ha d' anar á la fi de Juny fins á mitj Juliol. La neu de la vall s' ha fós; sols quedan congestas en las torrentadas y escorranchs, al peu dels cingles. Allavors se véuhen traucar de la neu eixas hermosas flors efímeras que s' estreméixen al bes radiant del sol; llurs pétals sacudéixen las agullas de glas que las tenían empresonadas durant tant llarch hivern. La major part son flors alpinas que s' troban al peu de las congestas, com la Soldanella alpina (Primulaceas), Anemone pulsatilla y alpina (Ranunculaceas ), Caliantemum rutœfolium (Ranunculaceas), Artemisia glacialis (Sinanthereas), Luzula nivea (Jonchceas), etc., etc.
L' excursionista qui, á primers de Juliol, voldrá passar alguns dias ab los pastors de las valls de Cadí y de Moréns, no s' ha d' oblidar de portar sal, oli y vinagre, y desd' ara li prometo que menjará un enciám que no ha menjat de sa vida, compost de coscolls y xicoyas de montanya. (Coscoll: Malapospermum cicutarium, Umbelíferas; Xicoya: Taraxacum officinale, Sinanthereas).
Pera los coscolls se déuhen triar los tronchs tendres avans de florits. Las xicoyas se troban en abundancia á la vora dels aygols, y encara mellor sota las buynas de bou ressecadas del any anterior, en las jassas de las vacas. Al girar la buyna que las preserva del ayre y del sol, s' hi véuhen aclapadas, blancas, tendras com mata d' escarola lligada per l' hortolá. Es un enciám
