tar los isarts cap amunt. Al sentir los tirs pujáren com dimonis canal amunt hon rebéren escopetadas pe'ls companys apostats; tot seguit se remolinan y baixan tots sis com sis llamps canal avall... Sense la presencia d' esperit d' en Borrat, aquell dia ben cert hauria deixat ma carcanada, estimbat daltabaix del cingle. En Borrat me clavá un colp damunt la esquena fentme ajupir del tot; ell feu lo mateix. Los isarts enventats nos estrompassáren felisment, puig que ab llur furiosa empenta nos hagueran estimbats canal avall. Rebéren los tirs dels de baix; ne féren quedar un; los altres com esperitats anáren á parar al infern, com deya En Borrat.
Aprop de la fassa hi ha un ras ombrejat de pins y cubert de boixerica: no té cap pedra; es encatifat d' herbám y d' alguna floreta. En mitj d' aquell selvatge enderroch sembla una oásis perduda. Pera anarhi s' atravessa lo Ter; se puja lo ribast del torrent y tot seguit un hi es. Los pastors ne díuhen lo soley bonich. Era nostre indret preferit: hi parávam la tenda; hi feyam lo ranxo; nos hi allargávam quan cansats tornávam de la cassera després de recórrer las altas serras.
Entre las matas de boixerica s' hi véuhen pilots de brossa de 30 centímetres de altura, formats de fullaraca y agullas de pi: son formi-
