barraca hont vaig reposar un quart d' hora. S' oferí d' acompanyarme fins á la collada de la Portella, diguentme que feya un disbarat y que m' anava á perdre. Jo acceptí de bon grat y endevant y fora. Al arribar á la Portella, la densa broma s' extenia baix nostres peus; lo cel blau, ab un sol ruhent que cremava; més á la collada bufava una tramontana molt freda. Eran las 5.h de la tarde. Lo pastor se 'n torná vers son remat després de donarme l' adeusiau.
»Vaix baixar ab quatre camadas rostos avall, atravessí la vall de Cadí y emprenguí desseguida la pujada del pich de Balatg.
»Podia passar la nit á la barraca de refugi, pero la trobí tancada y barrada. A dos quarts de vuyt vaig arribar al cim de Balatg, resolt á passar la nit dins la barraqueta d' aquell pich. Vaig sopar d' un bocí de pá y formatge; com hi havía encara prou claror de dia resí lo breviari, y després d' haverme encomenat á Deu, me fiquí dins la barraca tot arronsat, lo cap damunt d' un roch per coixí. A las 9 h s' embromá y comensáren á roncar los trons. A las 11.h esclatá una tempestat horrorosa ab uns llamps y trons que feyan trontollar la montanya; bufava un vent glacial; los degotalls de la barraca m' atravessavan los ossos; lo fret me tenia estemordit: tremolava com una fulla.
»A las 2.h pará la tempestat... los trons y la pluja no m' espantavan pas, mes si los llamps, puig temia no 'n caygués un sobre la meva pobre barraca. A las 3.h trencá l' auba; lo cel
