La visita que feu á la Freixineda li produhí una impressió agradable, nó per los sitis pintoreschs que fotografiá, pero sí, per lo coral aculliment que li feu la familia Freixineda. La imatge de la Lluisa, dins lo bosch, assentada sobre la penya, en posa melancólica, no la podia esborrar de son pensament. Se mirava al jove fotógraf que la retratava ab un sonriure graciós y simpátich. Al tornar, en Manel, á casa seva, després de revelada la fotografía, se mirava aquella nina que una clariana de sol dins lo fullám del bosch iluminava de viva claror. No necessitava sa fotografía: per tot veya sa imatge ab sa dolsa mirada. Li degué produhir molta impressió, puig qué, al vespre, escrigué á son cosí Lluis, amich íntim de colegi, fentli part de sas impressions.
Estimat Lluis: fa tres dias qu' hem arribat á eixa delitosa vall dels Pirineus que 'n diuhen la vall de Prats. Lo camí que havém recorregut desde Amelie les Bains fins assí es de lo més hermós y pintoresch; verament n' he quedat emprendat. Hem trobat en aquesta vila familias de Barcelona conegudas, com las familias Ros, Lacase, Oms, que com nosaltres estihuejan, fugint del calor pera respirar l' ayret fresquet y pur d' eixas floridas y regaladas montanyas.
La casa hont estem es tota nostra, ben amoblada, provehida de tot, de manera que nos hi trobém molt bé. Hi ha en las familias dels estihuejants tres joves de la meva edat que ja
