Lo clamoreig de la gentada arribá fins al virey de Nápols, Don Pedro Giron, duch d' Ossuna, qui, vejent desde 'l balcó de son palau aquell aixám de gent, y sabent la causa d'aquell avalot, hi feu anar esbirros ab ordre de portar lo pintor á sa presencia.
Ribera triomfava: la única autoritat que reconeixia, lo poble, li havia otorgat sos titols per aclamació.
Devant del virey feu valguer ab hábil orgull sa cualitat d' espanyol; fou acullit tant bé que lo duch d' Ossuna comprá lo famós cuadro y nombrá son compatriota pintor de la Cort, ab pensió mensual de 60 doblons.
No calia tant pera exaltar l' orgull intransigent de l' Espanyolet. Condecorat pel papa cavaller del Crist, D. Joseph de Ribera ocupava en Nápols lo primer puesto y volia mantenirshi encara que fos per la violencia. Nombrosos deixebles se juntaren á son entorn.
Dos pintors mediocres: Belisario Caracciuolo y Correnzio, pera afavorir las pretensions de Ribera á volguerho tot monopolisar en interés seu, organisaren una conjuració d' artistas, una d' aquellas fazzione que serví temps després á la heróyca sublevació de Masaniello. La que organisaren tingué sols per objecte expulsar de Nápols tot pintor no afiliat á la conspiració armada de l' Espanyolet. Semblava que lo virey afavoria la insolencia dels conjurats. Los dos caps Correnzio y Caracciuolo eran ben resolts á sostenir aquella dictadura guerrejedora, atrevida y terrible.
