cauzani que foren simultáneament artistas, conspiradors, lladres, visquent entre la gloria y 'l catafal dels sentenciats.
La vida de nostre pintor Ribera sobre tot fou una mescla d' explendor y miseria, de negra ombra y llum esclatant, com sa pintura.
Eix magnífich personatje qui, en los carrers de Nápols surtia sols ab carrossa, y qual palau era lo punt de reunió de la alta noblesa castellana, se l' havia vist, no feya gayre, arribar d' Espanya pobre y despullat. Ell, lo rich senyor de qui la muller era sempre seguida d' un escuder que l' ajudava á montar dins sa cadira portadora, ó bé li sostenia lo róssech de son llarch vestit, havia tingut durant molt temps per alimentarse los rosegons de pá que rebia de la caritat de sos condeixebles. Fou en aquell temps de més miseria que estudiá la pintura y dibuixá las estátuas antigüas.
Era allavors tant magre y escanyolit que li donaren lo sobre nom d' Espanyolet. Del temps de Ribera los espanyols eran, com havian sigut los romans, mestres del món; per xó feyan cárrech al pintor d' haver usurpat lo titol d' espanyol, tant gloriós en aquella época, hont los últims dias del sigle d' or donavan encara viva resplandor al reyalme de Cárles V.
Ribera havia d' esser un home ben altiu y superb pera fer creurer que s' atribuhia un orígen tan entonat.
