La influencia de Ribalta en la escola valenciana fou poch durable. Hem de convenir que Ribalta es pintor, pero no un gran pintor, puig que en lloch d' imposar á sos contemporanis una autoritat veritable, es al contrari sos contemporanis que li han imposada.
En los primers anys de sa carrera travalla ab los místichs com en Juan de Joanes; imita, cópia, arregla á la moda espanyola las poderosas creacions de Sebastiá del Piombo. Després se deixa seduhir per las métodas eclécticas dels Caraggios; per fi, arriba als procediments més lliures dels improvisadors del sigle XVII.
La historia li tindrá en compte sos esforsos y bona voluntat; apreciará eixa carrera de pintor tant ben empleada. Pero Ribalta deurá contentarse dels aplaudiments d' alguns fidels que se recordan de sa memoria. La gloria guarda sas coronas per sols aquells qui en llurs obras han demostrat una personalitat real y viril.
Es singular, tots los pintors de pintura enérgica tingueren una vida atormentada, novelesca, tempestuosa, dramática y de desgracia, com Caravaggio, Salvator Rosa, Correnzio, Fran-
