Un dematí que la Lluisa estava seguda dins la castanyeda en son lloch preferit, brodant, llegint, pensant, entregada á sa melancolia, vegé venir son pare que conversava ab un jove desconegut, vestit de dril, barret de palla, portant á la mà una caixeta de caoba. Al ésser devant de la Lluisa li feu un profón saludo. — Es ma filla, digué en Freixineda... lo senyor es lo fill de D. Francesch Desplá, de Barcelona qual familia arribá ahir á Prats pera passarhi l' estiu, fugint de la calor. La Lluisa, roja, mitj sofocada, s' incliná. Se dirigíren ensemps vers la casa. Lo Sr. Jaume presentá lo senyoret Manel Desplá á sa muller, la Sra. Margarida, qui tot seguit pará la taula esforsantlo á refrescar. — Mil gracias, senyora, no 's molesti. — Vaja, menjará un bossí; lo jovent sempre té gana. Li traguéren llonganissa, formatge, cireras, mantega; sols prengué un bescuyt y un vas d' aygua fresca. — No fassi cumpliments, li digué 'l Sr. Jaume, aquí es á pagès. — Gran mercé, se 'ls hi estima.
— Vostá es aficionat á fotografía? li digué la Lluisa al véurer los aparells fotográfichs.
— Si, senyora, moltíssim; á fé que en eixa hermosa vall de Prats hi ha punts de vista admirables. La situació pintoresca del más de vostés m' ha cridat l' atenció. Ab llur permís ne pendré una vista de dos parts diferents: una de eixa part de sol ixent, y l' altra de dintre la
