el pais me siga ben conegut. Ma ambició es de tenir un reco del vagó no mes pera poguer allargar lo cap á la finestra.
De Tarragona, passat Cambrils, aviat s' entra en l' árit y montanyós Perelló, pais sech, pedregós, calcari, ensá enllá magres matolls en mitj del pedregám. Prompte lo terreno cambia d' aspecte; ja s' ressent de la influencia frescal d' un riu. Entrém á la horta de Tortosa.
Hem de convenir que la fertilitat, la riquesa agrícola de nostra Espanya tant alabada pels estrangers que no la coneixen, es un solemne engany. Fora de la influencia dels rius que fertilisan sas voras en un rádi de mes ó menos extensió, tot lo demés es un desert que atristeix lo viatjant que l' atravessa ab ferro carril. Voleu veurer pais mes desert que quan se surt de Xátiva!.. aquella inmensa planura inculta de la Manxa que 's pert á l' horizont fins arribar als marges del Tajo, á Aranjuez!... y encara no dura gayre la verdor; prompte se torna trobar lo desert, los turons árits que rodejan la coronada vila.
Madrid, vist de las alturas de Valdemoro, me produhí l' efecte d' una vila de Síria, d' una Antioxa, d' una Jerusalem malehida. No se perqué los reys castelláns, abandonaren Toledo, regada pel Tajo, pera plantar llur capital en pais tan árit, tan pelat. Continuant seguint ab ferro-carril cap al Nort, lo pais es casi 'l mateix; es sols arribant á las Provincias que prén l' aspecte, vert, fértil, frondós, degut
