de germanó d' aquells temps gloriosos y per parlar nostra llengua.
¿Voleu res de mes bonich que lo pais que 's recorre fins á Tarragona? Aquell Priorat tant fértil, tant rich, ab sa extensió de vinyas clapejadas per lo fullám vert fosch dels garrofers. Se coneix que la tramontana també hi fa de las sevas, puig se 'n veuhen de desarrelats é inclinats com si volguessen arrencar á fugir.
A la estació de Tarragona pujá dins mon vagó de primera un senyor y una senyora quins reconeguí á primera vista eran inglesos; en efecte, llur parlar me convencé que tenia rahó. Ell, magre, d' uns 80 anys, bolet de feltre casi sense alas, trajo de llana clar de cuadrets; de sa espatlla penja un estoix de cuyro lligat ab dos corretjas que conté sa spyng glass ó sia dobles ulleras de llarga vista. Ella, petita, seca, rossa, coll llarch, cara encuadrada de dos llarchs rinxos de cabells, sombrero de palla ab vel blau. Se sentaren en un recó en front un d' altre; ella obrí un saquet de pell de Rússia, ne tragué un llibre; ell se 'n tragué un altre de la butxaca y los dos se posaren á llegir com si fossen en lo saló de casa llura. A fins á Tortosa no digueren una paraula. Eram los tres sols dins lo vagó.
Los ho dich ab franquesa: may podré compendrer que hi hage gent ilustrada qué, viatjant en pais per ells desconegut, sigan indiferents als hermosos paisatges que atravessan. Jo no 'm sé estar, no 'm canso may de mirar encara que
