baix la influencia d' eixos ayres tant purs de la montanya. Ajudava á sa mare en las feynas domésticas. Corria com una dayna pel cim de la serra hont pasturavan las vacas. Tornava al mas ab rams de flors bosquetanas que posava dins los dos gerros del petit altar de la Mare de Deu que té en sa cambra.
Als 14 anys, sos pares la portaren al convent del Sagrat Cor de Perpinyá pera adquirir la instrucció indispensable á sa educació. Als 17 anys surtí del Sagrat Cor; era dona feta, de formas graciosas, cara simpática, mirada dolsa y expressiva, molt guapa.
La Lluisa retorná á la casa payral conservant sols del convent la bona educació é instrucció rebudas. Prompte reprengué la vida y costums de pagés, ajudant á sa mare, cuydant la virám, munyint las vacas, fent mantega y formatges; era una pageseta cumplerta.
Los dias de festa, al baixar á la vila se transformava, se vestia de senyoreta de bona societat, se tornava gentil damisel·la de ciutat. Sos pares que tant l' estiman li deixan fer lo que vol; á demés que son vestir no desdiu del llinatge de la familia de la Freixineda.
A la Freixineda la Lluisa es com una flor bosquetana de vius colors, de perfum suau, perduda, amagada dins la malesa.
Los hermosos dias de primavera, calsada de espardenyas, s' en vá á la castanyeda de prop del mas; s' en porta la feyna pera cusir, brodar, ó bé un llibre, s' assenta sobre una penya, cari-
