Pàgina:Pla y montanya (1888).djvu/175

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ach! com si sentís la farum d' un carnús... desaparegué á l' horizont.



Qu'es aquella remor confusa que s' estén per la vall y puja serra amunt? Ja las torras de senyal de Mir, de Cós, de Cabrenç se coronan de brillants flamaradas durant la nit y d' espessa fumada de dia... D' ahont vé aquella resplandor rogenca que com viu crepúscul cubreix l' horizont del cel d' Orient?

Lo bestiar del riberal apretat per cáns y pastors fuig corrent vers las altas serras, seguit d' una clamor espantosa de crits de cristians que imploran lo Deu de Misericordia. Tota la vall retruny de llur plany, de llur desesperació.

Los serrahins de Moreria han desembarcat á Coblliure llur estól. Pujan com dimonis la comarca del Tech, cremant, saquejant tot á son pás. Lo que trepitjan sembla ferit per llamp. Elna vol resistir y la passan á foch y á sanch. St. Andreu de Sureda, Ceret, son cremats...

L' Abat del monastir de Arles, ab creu abacial, surt del convent, seguit de la Comunitat, per implorar la clemencia de aquellas feras, sedejant de sanch cristiana... fou [il·legible] va: la cimitarra feu rodolar llurs caps al peu del sant temple; las flamas de l' incendi del convent, impel·lidas pel uracá s' elevan á gran altura en furiós torbellí omplint lo cel de sangrenta vermellor.