la vida com avans. Ves á Camprodon; en Missot, lo cap de juglars, te lo ensenyará.
Tal fet tal dit: al cap de pochs dias en Xitu possehí un trombon ab diners enmatllevats á sos amichs, y comensá á rebre las primeras llissons d' en Missot, que li donava los diumenges, per no perdrer lo travall de la setmana.
Los vehins del carrer de la rectoría, fets al trich trach del teler, al sentir, á voltas, á casa del teixidor un bruel estrany, se demanavan lo qué podia ésser.
Mossen Bernat, lo senyor rector, turbat en sas meditacions piadosas, enviá sa majordona á can Xitu per saber lo qu' era. Lo trobá bufant dins una gran tarota de coure, fen trontollar la casa; los gossos del carrer barrejavan sos údols ab los de l' instrument. Fou tant l' alborot del poble que 'l pobre Xitu tot avergonyit determiná, per no incomodar, continuar sos estudis de trombon en lloch apartat y distant de la població. Se 'n aná en un frondós barranch, prop del mas de la Boixeda.
Hem de advertir que en Xitu may se las havia vist tan grossas. De cap manera hi podia entrar; sols treya de son instrument una nota forta, esquerdada, regullosa, com lo bramar d' un badell. De manera que en Joan, del mas de la Boixeda- al sentir aquells bramits, digué al boher — ves allá, vers lo barranch de la fajosa, hi tens un badell esgarriat; feslo venir. Al arribar lo boher ab son garrot trobá en Xitu segut
