— Donchs, Loleta, estás ben decidida á refusar mas caricias fins que ma barba siga afeytada?
— Si, senyor, estich molt y molt resolta.
— Está bé, le prometo que ja no la veurás més.. y ara: un petó, tot seguit... digué mon marit ab molta tendresa.
— Tant mateix!... li diguí molt joyosa.
— Demá dematí sens falla me faré afeytar.
Me semblava que la terra voltava al entorn meu, tanta era la meva alegria. Oh! no, no 's creguin que fos lo sentiment de ma victoria que m' alegrava, ni la sumissió de 'n Tomas, mes, si, la convicció ben certera que mon marit m' estimava. Ja que m' estima continuará fent ma voluntat. No 'l perdré, y faré 'ls medis pera que siga sempre ben meu; lo lligaré ab cadena molt fina, imperceptible; y quan tornarém á Barcelona li donaré 'l permís pera deixar créixer sa barba.
Lo vaig abrassar ab carínyo, nostres llabis se juntaren en un bés ardent... Lo rellotge de la catedral tocá mitja nit... La reconciliació se feu en mitj d' efussions y tendras caricias... ¡Que dolsa es la pau!...
Trahició!!
Ja so enganyada!
En Tomás s' ha burlat de mí!...
Aquest matí l' he fet anar á ca 'l barber á ferse afeytar mentres jo me vestiría. Se 'n ha
