galtas s' erissan de més á més. No hi ha que dubtar, en Tomás ne porta una de cap, vol que la seva passi.. ¿si sa desobediencia fos una protesta contra mon poder?... qui sab?
Ah! Emilia, amiga meva, ¡que 'n tenias de rahó quan me deyas de no fiarme de 'n Tomás! qu' era massa altiu y orgullós pera humiliarse confessant sa culpa als peus de sa muller!
Sa conducta ab mi, sas maneras distingidas, calmosas, amables sembla amágan molta energía. Que bé m' havia aconsellat la Emilia al dirme que havia de comensar per plegarlo als primers dias de promesos ja que allavors m' era molt fácil... Las dos buscárem com haviam de procehir... La Emilia, per volguer domar son marit, va comensar pregantlo amistosament, que perdés la costúm que tenia de quan estava sentat sempre balancejar lo peu, que no estava bé, sobretot quan hi havia visitas, y que ademés, aquell moviment contínuo li excitaba 'ls nervis. Més era una costúm ja tant arrelada que no se 'n sabia estar... y al moment menos pensat, sense adonarsen, ja tornava tenir lo peu en dansa; peró ab una mirada de sa muller n' hi havia prou pera ferli conéixer, y allavors lo peu se parava de cop.
Veus aquí de quina manera la Emilia ha lograt fer compendrer á son marit, sols ab una mirada, lo que desitja, y cuydado que lo te acostumat á fer lo qu' ella vol.
— Més, li diguí jo, en Tomás no gronxola may lo peu, ni té aytal costúm.
