pare á fill durant molls anys, á sa proverbial hombría de bé y á sos sentiments religiosos.
Ans la revolució del 93, los Freixinedas portavan espasa y barret en forma de gresol. Baix lo regnat del rey Lluís XIV, un dels Freixinedas havia sigut veguer del Vallespir. Al 93 tinguéren d' emigrar com tota la noblesa; passáren la frontera y anáren á Olot. Llurs bens fóren confiscats; sort que una tia del Senyor Jaume, l' amo actual de la Freixineda, no volgué emigrar, lo que impedí la venda de la casa payral; los demés masos dependents del patrimoni Freixineda foren tots venuts. Quant la familia torná, per la Restauració, al véurers privada de sos bens, tingué de fer com los demés pagesos de la comarca: criar bestiar, y conrear los camps de la única heretat que 'ls hi quedava. Los Freixinedas no perderán may lo titol de Senyor. Encara que los vegéu ab l' arada á la má, llaurant, notaréu en llur fesomia, en llurs maneras, lo sello de llur antígua noblesa. L' actual Freixineda, lo Sr. Jaume, es venerat y apreciat per tota la vall.
Los diumenges y dias de festa, lo Sr. Jaume, ab sa capa negra de triple balona, barret negre de feltre d' amplas alas; la Senyora Margarida, sa muller; la Lluisa, llur filla, baixan á la parroquia pera assistir á l' ofici. Llur banch molt antich, adornat de esculpturas y de l' escut dels Freixinedas, está apoyat á la paret, entre l' altar de St. Miquel y de St. Eloy, enfront de la trona.
