dats!.. y feya 'l valent. Tots lo seguian uns tras altres. Quan fou á poca distancia, s' aturá, puig no las tenia pas totas; se mira en Rafel que tenia prop seu tremolant d' esglay: — Té, aquí tens la escopeta, veshi. — Ay! l' amo! ni que 'm dongués una onsa; no ho veyéu vos mateix!.. Los dos giraren l' esquena y s' entomaren mes que depressa cap a casa. — En Rafel tenia rahó es mala cosa, bruixa ó dimoni! la cullita será perduda y lo bestiar se 'm morirá!.. Anem al poble á avisar lo senyor Rector perque vinga á tirar aygua beneita al mal esperit y ferlo fugir.
Al arribar al poble tota aquella gent espantada que havia crescut pel camí, hi hagué tancament de portas y finestras. Las donas se senyavan, las criaturas ploravan, los gossos lladravan; lo teixidor que feya de agutzil deixá 'l teler ab tanta precipitació que va romprer una llensadora. En Guillem, lo pipot apagat, corria per tot com un esperitat — qué hi ha... que han agafat lo lladre de la espinada?.. ahont es?.. agarréulo bé!.. Se topá ab l' agutzil que sortia de casa seva corrent, rebé una embestida que lo cuydá fer caurer; feu petar un renech caragolat... Seguiren la professó de gent que 's dirigia á la rectoria.
Mossen Pere Roqué, havia dit sa missa matinal y prenia xacolata. Tenia 80 anys y los portava molt be; pero las camas li flaquejavan;
