ajudaren á hissar la barca en terra. Prompte corré la nova de la agafada del congre; vingué tot seguit un estol d' homes y donas pera veurer lo negre peixárro. En Vicents deslligá lo cordill que 'l subjectava á la popa y ab molta destresa tirá lo congre á sis passos del aygua demunt la sorra, tenintlo sempre lligat. ¡Quin esglay tothom! quin camas ajudeu!... lo congre redressat de mitj cos s' abordava com una serp de las grossas; li mancava sols lo fibló y los xiulets; ¡Deu nos guart d' una caixalada!... més, fora de son element prompte acabá las forsas: en lo desfici de la agonía s' enrotlla sobre ell mateix y un colp de rém ben donat li xafá 'l cap. Feya un metre 30 de llargaria, groixut com lo ventre de la cama; pesá dotze carniceras. Se portá á casa en trionf; en Vicents lo tallá ab la destral y regalá las talladas á sos amichs y vehins del poble. La Ramona ne feu per dinar un tall ab arrós y maresch que tingué mil gustos.
Los recorts de las pesqueras que férem á Culera ab mon amich Vicents, no las oblidaré may més. La llevada de las xarxas, dels palangres, de las nansas, lo volantí, la canya, la pesca del barat á la vela en fora, en vers Cap de Creus... ¡Quin peix més tonto! una ploma per esqué ne te prou... no feyam més que tirar y traurer... pero no 'ns agradava; era sols pel
