las Taulasde la lley. Aaron l' acompanya predicant als isrealitas que no s'escoltin á Moysés y adorin lo badell d' or que porta al cim d' un pal; la comitiva li respon fentli ganyotas y cridantli Hú! Hú! Un d' ells tira enlayra lou Jouech dou cat que consisteix á tirar un gat enlayre y tornarlo arreplegar, al cáurer, dins un sach.
Los juheus rebeldes á la voluntat de Deu cridan l' Infern que arriba en desordenat tropell seguit de Plutó y Proserpina. Lo deu de l' infern porta una bata negra clapajada de flamas vermellas; ab cara embrinada agita son ceptre negre y ensenya á la turba una gran clau penjada á sa cintura. Es la clau del negre reyalme; los que hi penetran ja no 'n tornan.
Lasciate ogni speranza, voy che entrate. (Dante Alighieri.) Y quina societat s' hi veu en la fúnebre morada!; petits dimonis banyuts, ab cúa pelosa, armats de forcas y garfis; uns grinyolan, altres xiulan, fent saltirots y muecas horribles que fan plorar la maynada y esglayan donas y noyas. La turba infernal fa exercicis alegórichs y referents á la historia Sagrada.
Lo primer exercici es lo de lou pichoun juec deis diables y l' armeto (animeta). [1]
Una criatura vestida de blanch de fesomia dolsa y cándida, porta una gran creu sobre la qual se precipitan llegions de dimonis, llensant imprecacions y crits de rábia pera péndrerli;
- ↑ Lo petit joch dels dimonis y l'animeta
