los segueix á caball d' una rossa; la deessa porta un llarch vestit groch, y sota 'ls brassos, á l' esquena, dos alas d' oca. Al seu voltant uns disfressats cridan, cantan, aplaudeixen, tocant fluviol y tamborí. La divinitat radiosa y satisfeta 's digna sonriurer.
Despres vé lo deu Mómus seguit per tot l' Olimpo, á saber: Mercuri que porta lo caduceo; lo gras y groixut Hercules; la negra Nit tota estrellada; y darrera d'ells l' avantguardia de la récula fabulosa que Hisiode nombra en sa Teogonia. La corrúa se desenrotlla en mitj de fressa de trompetas y tabals pera conmemorar la mare Cibeles.
Després venen los Razcassetos qual vista fastigueja, puig son los leprosos de que no 's parla la Escriptura. Portan una pitrera de matxo ab penjorellas y cascabells; van com los gitanos, armats de ráspas y estisoras: se persegueixen, s' abrahonan, s' agafan y, ells ab ells, á colp d' estisora se rapan lo cap. Moysés camina ab gravedat darrera eixos clowns epiléctichs; porta d' una ma lo bastonet y de l' altre
lo Parlament deixá d' ésser lo gran consell del rey, concretantse solzament á la part judicial. Fou allavors que de la gent de justicia ne digueren basochiens ó bé clercs de la Basoche. Lo rey de la Basoche tenia privilegis é inmunitats que li donavan alta importancia dins l' Estat. Los Basochiens foren protegits per Lluis XII. En 1538 lo rey Francisco I los tolerava encara. En 154O lo rey Enrich II suprimí lo títol de rey de la Basoche; pero la Basoche conservá sa importancia. Sa jurisdicció comprenia lo coneixement y decisió de tots los plets y disputas que se suscitavan entre la gent de justicia del Châtelet.
