René d'Anjou, sobirá nominal de tres reyalmes y de gran número de primpcipats, comtats y senyorius que acabáren per ésser reduhits en un petit recó provensal. Grans desgracias, llarch cautiveri, molta pobresa no cambiaren son carácter: fou lo primpcep més jovial y de vida alegre del mon. Poeta, pintor, músich, pare del poble sobre tot, vivia en Aix de sas petitas rendas, rodejat d' una cort de menestrils, trovadors, de gent alegre com ell, fent la ditxa de son poble, distribuhint coronas, fent justicia com Sant Lluis, ab una senzillesa que avuy no 's troba gayre aduch en nostres jutjes de pau.
Seria difícil trobar en Aix un rey més popular. Sa estátua (de David d' Angers) domina lo passeig que 'n dihuen lo Curs, ahont la gent de la vila se passeja tres vegadas al dia després de fets llurs tres ápats, com á higiene y per no pérdren la costum inmemorial. Lo rey René, sempre bon home més que may, contempla sus súbdits que s' han tornat republicans y 'ls hi allarga, ab un sonriure burlesch, sa eterna garlanda.
Los jochs de la festa de Córpus son propiament un desfilé, un seguit de cerimonias estranyas de balls, disfressas y carnavaladas. Los papers de eixa prefessó singular ahont la alegoria, la fábula, la historia y sobre tot la estranyesa s' hi donan la ma, son distribuhits alguns dias abans de la festa. La gent de la població y pobles vehins que hi acudeixen se
