Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/9

 (La petita):—No hi hà por. Ja me'n duch llibres y colors... ¿sabs, tía?
 (En Deberga): «Li deuen haver dit que procuri divertirse. Què rondina ara'l panxudet? Sempre dona ordres. Un'altra campanada. ¡Be'n fan de senyals!»
 (La gran ab tò desmayat): — Ja us ho podeu figurar... Vaya, que us probi y—(per pur compliment)—a veure si pugeu. Però, avisantme ab temps, ¿eh? Ah; aquest, sí. Mira, Enrique; dí adiós. Per Deu, el papà, ¿eh? No'm descuydaré de la carta al majordom. Adiós.—
 (La petita molt afectuosa):—Adeu siau. Molts recorts a tots els amichs... ¿Eh? No't sento...—(gran rialla).— ¡Ah! Sí, també, pobre noy, també.—
 (En Deberga): «¡Hola! li parlan d'un pretendent ridícol. Però, ¿quín pretendent no hi està? ¡La gran, ab quin desmenjament els ha cónvidat! Ah, que poca gracia li farían si hi pugessin, me sembla.»
 (Doble campanada, xiulet costipat de la màquina, gran y estrident batzegada de vagons).
 — Adiós.
 — Adiós.
 — Adiós.
 (En Deberga, interiorment): «¡Gracies a Deu! Tombèmshi.»