Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/77

Aquesta pàgina ha estat revisada.

y peonies y cascalls y flors ben pomposes com donya Idem, dóna, y ho haurían atapahit ben be, en forma de toya retallada, tornejadeta com una baldufa, fent sortir encara de la punxa un altre pom com una escudella, y d'aquesta un pomellet que donya Pomposa diría, ab aquella veu llogada, qu'es bufoníssim. Després a sota, atravessat pel groxut feix de branques agarrotades, no hi faltaria'l consabut paper brodat de plàtara de dulces.
 — Però ¿quí tel pot haver enviat, donchs? —preguntà la mare, rient la caricatura de la filla y desitjosa de que, aquesta, confirmés la sospita qu'ella's callava. —Jo no sé quins coneguts tenim aquí, y, si n'hi hà, jo no'ls he pas vist per en lloch.
 — Y no podría ser en Deberga, agrahit d'haverlo dut en cotxe fins a Ribes? —exposà la noya, ab goig evident de la Pilar.
 Hi havía en favor d'aquesta presumció'l bon gust que mare y filla suposavan a n'aquell galan, y, en contra, la gemada tendror que fulles y flors conservavan. Abdues rahons van ser llarga estona discutides, y, ab l'optimisme del desitx, tant la Pilar com l'Elvira no sapigueren acceptar del tot la que'ls hi era contraria. A un home com en Deberga no li podían faltar recursos pera fer arribar les flors ben fresques, ni que