Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/72

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Mamà, donchs vostè no sab hont som! La senyora es donya Pilar Prim;—feu el noy, fingint a sa vegada.
 — Ah!... Dispènsi, senyora! Jo he vingut a veure a la senyora que té llogat el Chalet de las Acacias. Quí m'havía de dir qu'aquí trobaría a la senyora Prim? Però, y vostè, senyora, es mare de l'Elvireta , d'aquella senyoreta tan guapa? Si semblan germanes. Deu meu! Si semblan germanes!... —
 La Pilar en protestà.
 Llavors, donya Pomposa Bach, viuda de Roig, que ja s'havía ofert dant tots aquests noms, explicà, ab veu dolcíssima, còm havía conegut a l'Elvireta a casa Ortal y n'havía quedat emprendada, ni més, ni menys que'n quedava ara de sa mare.
 — Senyora, per Deu, vostè es extremadament galant...
 — La mamà té fama de molt justa; — ininterposà'l jove, a punt de rebentar de sasatisfacció.
 — Ja tindrà, donchs, la bondat de saludar a n'aquella senyoreta y dirli qu'he sentit tant no vèurela.
 Lo bueno se hace desear; —hi afegí en Rossendo, amorosint la frase ab una rialleta traydora.
 Donya Pilar excusà a la noya alegant ocupacions ineludibles.