que's retirés sols el venedor, ab promesa de parlar ab sa muller els compradors en havent vist la finca, si de càs l'home no hagués tornat abans d'anarsen els senyors Roig a Barcelona.
Donya Pilar comprengué, aviat, que la visita no era més qu'un pretext pera entrar
en relacions; vegé fins que'l jove aquell era un pretendent, disfressat, de l'Elvireta, però com que la comedia, sobre no amenassar ab cap desenllàs perillós, en aquells moments de tristura li ofería tots els atractius d'una distracció perfectament lícita, la Pilar se
resistí a despedir en sèch als actors. Lluny d'axò, procurà obrir afablement conversa pera retíndrels un xich y veure per hont se descapdellavan.
— ¿Donchs, vostès, voldrían comprar aquest chalet? No crech que'ls hi desagradi; es realment bonich y còmodo.—
El jove va dir, que la seva mamà,a causa de les incomoditats de l'obesitat, no podía passar els estius a Barcelona ni en cap de les heretats que tenían a Tortosa y al Plà del Llobregat.
— ¡Es llàstima!—exclamà la Pilar irònicament, pressentint que seguiría tot un inventari de riqueses.—Ja's veu que vostè es molt calurosa, senyora. Tots som víctimes del temperament.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/66
Aquesta pàgina ha estat revisada.
