Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/65

Aquesta pàgina ha estat revisada.

de l'extremada amabilitat de vostè, — hi afegí'l jove, procurant expressar ab sós ulls y ab sos llavis tota l'amabilitat possible.—La qüestió es que'l senyor se'n té d'anar demà per no sab quant de temps, y com qu'avuy no'ns podía acompanyar més tart, ens hem vist obligats a venir a n'aquesta hora que, com diu la mamà, es verdaderament intempestiva. Ja feta la presentació, crech, senyora, que vostè, un altre día ens dispensarà'l favor de...
 —Però, nó; ara mateix, si volen. Jo no hi tinch cap inconvenient.
 —De cap manera, senyora; vostè es mas-sa bona;—respongué la senyora Roig, encara ab aquell modet y cayent d'ulls que guanyavan a la Pilar.
 —Segurament ni'l cafè hauràn près encara;—dexà anar el noy.
 —No importa. El pendrèm ab vostès.
 —¡Oh!
 —¡Ah! Massa favor...
 —Donchs, al menos, tínguin la bondat de sentarse, de reposar un poch, senyora; vostè ve acaloradíssima.—
 Que nó, que per un moment... que sí... que vamos... que no sigui rara... que torna, que gira... tota la pesadesa d'una urbanitat xina... a la fi, la senyora de la veu bonica y'l seu fill van asseures, dexant