la felicitat que pogués oferirli'l més excelent dels homes, si era pobre; ò de renunciar a sa actual posició y passar totes les privacions de la miseria. ¡Quín sarcasme! ¡Quína injusticia! Axís se li pagava'l sacrici de tota sa joventut; axís se li retribuhían
tots els serveys fets a la casa; axís eran premiades totes ses virtuts de muller lleal, de
mare generosa; axís se respectava la voluntat del Deu qu'ab la mort romp totes les cadenes de la terra;—dexantla a n'ella presonera de sos fills, de sos cunyats, de tots els qui poguessen entrar a gaudirse d'aquell usufruyt tan envejat.»
Y al arribar aquí de sos planys, avuy més fondament dolorosos que may per una causa qu'escapava a sa matexa percepció, se exacerbava encara més l'implacable rencunia contra l'Ortal, al recordar les rahons ab qu'ell havía condempnat un día aquelles quexes devant de la matexa Elvira.
«Dir, l'home sense cor, devant de la noya, devant de sa propia muller, que lo just y racional y més posat a lley es que'ls bens del primer marit no servexin pera regalar a un segon; que qui, deslligada per una mort, vol arreglarse un'altra existencia en us de la llibertat en que queda, just es qu'accepti, sense quexarse, totes les condicions que la nova existencia porti en sí y prescindint en
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/58
Aquesta pàgina ha estat revisada.
