Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/57

 —¿Per què no casarlo ab l'Elvira?—tornà a preguntarse, invertint involuntàriament els termes de la pregunta. «L'Elvira sería ditxosa, y ella?... Ella hauria trobat la clau de la seva independencia. Únicament un home, llest, home, com aquell, podría servirli de puntal; arrencarla de les urpes d'aquell presumptuós a qui a derrera hora en Dou havía conferit la gerencia de la fàbrica y l'administració de tot, posantlo en peu de manar com manava en aquella casa, de robarli ab una intervenció contínua, que sabía disfressar de sacrifici, l'amor d'aquella filla ja de sí dura, axuta, y ab ella sempre irreverent. La minoría del Enriquet sería menys dura de passar, y l'abominable testament d'en Dou, clau de sos actuals infortunis, se li faría menys odiós.
 Y aquí de tot aqueix batibull, qu'en sa extranya sobrexcitació ella matexa s'armava, les donà més fortament que may contra aquell testament, que venía malehint ja temps hà.
 «Oh, sí, d'ell venía tot; del testament de aquell marit despòtich, que, apoyat per les lleys dels homes, havía lograt extendre encara sa tiranía de vell gelós a més enllà del sepulcre, ab aquell usufruyt condicional que la posava en la disjuntiva de condempnarse a viudesa perpètua y a sacrificar tota