Aquesta pàgina ha estat revisada.
sens a casa. No'n parlis pas al oncle, per mor de Deu, que si allò arribés a succehir, ja'm sabré esquivar les mosques, de modo que no quedin a mare y fill desitjos de tornar a casa.
»La mamà està atrafegada disposant los derrers detalls de nostra instalació y no pot escriure. M'encarrega saludarvos en nom seu y del Enriquet. Aquest corre hores hà pel jardí ab la cabreta, que debem també a la previsió d'aqueix oncle incomparable. Abràssal fortament en nom meu, com al babo Prim y, veníu, veníu aviat, qu'us
espera a tots ta invariable neboda, Elvira.
»P. D. — |Ah! Lo que no pot anar, de aquesta casa, es el piano. Si no puja un afinador, me veuré condempnada a no tocar en tot l'estiu.»
