sens parar may, un gran tros de ruta plana, pogueren a la fi arribar al peu de la tòrta y llarga costa qu'escala'l turó de la vila entre parets y casalots. ¡Oh! altra volta, ¡quina desilusió!
Mes, l'endemà, després d'una llarga dormida y d'un esmorzar copiós que varen devorar nen y senyores, temps li mancà a l'Elvira pera escriure a sa tía Julita lo següent:
«Van aquestes sols pera anunciarte qu'hem
arribat bons; però es impossible que, ni lligada per la falta de temps disponible, te dexi de dir lo contentes qu'estem y'l desitx que tinch de que l'oncle, l'avi y tu, sobretot tu, cuyteu a pujar. La Cerdanya es un país hermosíssim, fresch, deliciós, qu'al nen li ha de probar molt. Dígas al oncle Ortal, que l'elecció d'aquest punt es pera mi una
mostra més del seu talent. El chalet que'ns va llogar es una monada de part de fòra; sa distribució interior, molt ben entesa. Desde la taula del menjador, veyem relluhir una gaya del Estany, y'l cabrilleig de ses aygues que brilleja per entre la brancada del jardí, lluny d'enlluhernarme com a la mamà, que ja volía fer baxar els transparents, me causa una sensació de benestar inexplicable. Repetesch que mil mercès al oncle Ortal; tots els beneficis y bons ratos que treguem d'aquí
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/46
Aquesta pàgina ha estat revisada.
