Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/42

coberta moguda y de línies elegants, ofería alberch al viatger. Els cotxes hi pararen uns minuts; però com que's feya tart, cuytaren a embocar l'exida per la miserable afrau ahont ab prou feynes passan riera y camí apretats. Un ventet sèch feya frisar les fulles de les rebolloses saules y dels verns desordenadament plantats vora de la aygua, y la pols, escupida per les rodes, voleyava en rossegalls de gassa a l'altra banda de riera, per ajaures demunt dels pelats cabirons que'l llenyatayre estimbava dalt a baix del bosch allí encimat. El devassall d'aquexes fustes s'extenía a alguns cents metres de ribera, unes voltes, a l'escampada pel coster, d'altres, apilats ò a n'orris per entre'ls còdols del riu, fins a trobar la serra mecànica que, en aquelles soletats, les preparava per l'industria. Y tot lo qu'indicava proximitat de poblat aconsolava a n'aquells viatgers, ja cansats de tant sacseig y de tan percassar inútilment la meta d'arribada. Mes ¿còm descobriria, si la gruada Cerdanya, aquella de les crestes nevades, no havía aparegut sinó un instant al horisó y a distancia tan tremenda que semblava impossible d'assolir en moltes hores?
 L'estret canal de la Molina, molt més llarch y sinuós de lo qu'aquelles senyores