Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/383

— Prou, prou. Veurà, donya Pilar, vostè ja ho sab: clà y català; l'industria es industria, el negoci, negoci. Aquí no hi hà afeccions ni amistats que hi valguin; tots hi som pera treballar, pera fens els nostros; la qüestió es fer pessetes y encara mallor duros, valhiaquí. Qu'axò m'agrada... ¿quan ne vols? Tant. Jo te'n donaré quant. Que'ns entenem... vínga. Que no'ns entenem... prou. Si demà ho fas mallor ò m'ho posas mallor preu... tórna. A n'el comers no hi té d'haver cumpliments, ni miraments, ni entranyes, y ningú s'ha d'enfadar. El fil de casa de vostè, temps enrera va comensar a venir mal filat, vem cridar al Ortal, li vem fer veure les passades desiguals que'ns exían a les pesses... ell va prometre qu'hi posaría remey. No n'hi va posar, els compradors se'ns quexavan... Donchs, prou. Senyora, axò es una cadena. El perjudici va del un al altre. Si'ns tinguessim contemplacions, tots ens en iríam al cel ab les mans a les butxaques. ¿Enten, senyora? No sé si'm compren: a nosaltres ja'ns sabía greu haver de dexar a vostès, que no'ns agrada gayre, nó, tenir de conèxer cares noves... Míris, jo fins li vaig dir al Ortal: home, axò serà qüestió del regulador, míraho be, crèume, infòrmat, jo crech qu'ab un regulador Rüsch ne sortiríau. Però ell... que sí, que nó, que