Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/380

Aquesta pàgina ha estat revisada.

a amarar de llàgrimes. «Es a dir que la culpable astuta's fa perdonar del món, y, a'n ella, ignocent y pura, la filla era la primera en condempnarla!»
 Sortosament, l'oportuna entrada dels Voltes fou com la d'un oreig serenador; els personatges de l'escena mudaren de lloch, la conversa fou més trencada, més variada, més lleugera, excepció feta de la que van tindré una estona apart, en Genís y la Pilar, al relatar aquesta la vinguda d'en Joseph.
 — ¡Magnífich! — feu en Voltes. — Llavors, ja tenim la causa justa y ben fàcil de probar. Ara, crèguim a mi; jo, a ser de vostè, antes d'explicar tot axò al advocat, voldría fins comprobar personalment lo de les cases de que li ha parlat en Soler. A veure, aquestes, quína excusa donan. —
 Y al día següent, calmada a dures penes l'impaciencia natural de dur a cap el plan a que s'ha donat mil voltes dins d'un cervell que no ha descansat un minut durant la nit, la Pilar a les nou del matí, se feya ja enganxar el cupè. Més que la matexa batalla a donar al brètol de son cunyat, l'interessava'l problema del seu cor, ahont podían trobar compensació ses amargures. Empesa pel dolor d'aquestes, ben segura ja de son amor y fins del d'en Deberga, sentía