Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/379

que hi hà entre vosaltres dos. A un dèbil, a un poca vergonya, ò simplement a un curt de gambals qualsevol, malehida l'aprensió que podría causarli la desproporció més gran. Però en Deberga no es dèbil, ni poca vergonya, ni curt de gambals: es tot un home. —
 Aquest concepte tan ventatjós del caràcter d'en Deberga en boca d'una escèptica com la Clotilde, exaltà de tal manera la passió de la Pilar, qu'aquesta no va saber reprimirse. Encesa de cara, ab els ulls espurnejants, la cabellera esponjada pel goig y'l cor desbocat, llensà la careta, y apretant fortament la mà de la seva amiga, ni mercès pogué darli ab sos llavis.
 — Ploras? — feu l'altra.
 La Pilar sacudí les espatlles y tombà la cara ab rubor.
 — De goig, serà en tot cas. Tonta, jo pogués ferho com tu! La meva situació es la terrible! El sepulcre deslliura; el manicomi nó.
 — Qui't sentís, diría qu'estàs enamorada; — solta la Pilar.
 Y per primer cop a la vida, donà crèdit a les murmuracions que corrían sobre aquesta amiga seva, envejà com un gran tresor la forsa de dissimulació ab que sabía fer dubtar de la calumnia, y els ulls se li tornaren