Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/377

Aquesta pàgina ha estat revisada.

nova d'inquirir més y més, de saber tot lo possible d'aquell home, ni qu'axò pogués agreujar els dolors de la seva ànima, s'amparà d'ella. Y de llavors ensà, martiritzà a preguntes a'n aquella dòna que, gastada pels desenganys y l'abús de la vida, havía après a tractarho tot ab el sentit més folgadament positivista que puga demanarse.
 — Y es pobre, dius? — preguntà ab veu tremolosa.
 — Ho sé per l'Andrea Compte. Mentres ha pogut disposar de la bossa del perrito sabio de la seva Tití, tot li ha sigut fàcil; però d'aquí en endevant, filla, si tu ò un altre com tu, no li llensa un calabrot ben fort... ay, que difícil li ha de ser arribar a vores! ¿Per què no se'l veu com antes? ¿Per què ha obert despaig, si nó pera ajudarse?
 — Sí, però quín despaig! — obgectà la Pilar, pera enganyarse a sí matexa. — Pochs advocats hi haurà aquí, ni entre'ls de més nom, que'l tinguin tan hermós com ell.
 — Guarnit ab lo acumulat mentres ha viscut com fill mimat de sa tía, y perfilat encara, ab lo qu'aquesta li ha dat de regalo a derrera hora. Ho sé tot: la Tula no té secrets per l'Andrea; aquesta es incapàs de amagarme'ls que jo vuy conèxer. Ni jo haig d'ocultarte a tu'ls que't convinga saber. Les dones soles ens hem d'ajudar. Pilar.