ni un brí de ül, parroquians tan antichs y que tant gastavan de casa com els Comes
y Companyía y Castell y Buxò. No sé si m'enten ¿compren?
— Prou, prou, prou! — feu ella, sentint tota l'extensió de la ruina causada per l'estúpida presumció de son aborrit cunyat. — Gracies, Joseph. Ara, si vol, escólti un consell ben útil pera vostè. Aquesta nit, no surti pas d'aquí casa. Soparà ab mi, y demà, agàfi'l primer tren de Torelló. El senyor Ortal no ha de saber rè d'aquesta entrevista nostra, y déxiho tot pera mi. —
En Joseph se commogué, s'axugà'ls ulls, y contenint, a viva forsa, l'impuls que sentí de besar la mà qu'ab tanta magnanimitat li allargava la sacrificada senyora, després d'una forta encaxada, s'axecà y seguí a la mestressa al menjador. Soparen plegats, y l'home's retirà a dormir en el precís moment en que arribava tota alegra y emperifollada, a passar vetlla, la Clotilde Pons.
— Ja sé, — feu aquesta, desitjosa de garlarne llargament, un cop aclofada al costat de la Pilar en la saleta de confiansa, — ja sé qu'has estat a veure a n'en Deberga. Quant me'n alegro!...
— Quí t'ho ha dit?
— Endevínaho.
— Ell, ell mateix.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/374
Aquesta pàgina ha estat revisada.
