varen fer tancar el landau, y arrencant aviat bon sòn, no van pas despertarse fins arribar a la Cantina, hont calgué donar repòs als animals. Eran les cinch de la tarde, y com que l'ayret que corría per aquelles altituts, convidava a dexondirse, amos y servey van saltar a terra y van brenar ab bona fretura dins d'aquell hostalet que, de part d'enfora, s'aboca ardidament al esglayador avench.
— Podríam caminar un xich; — van dirse, després, al veure que'ls cotxes no estavan encara a punt.
Y abrigantse prudentment, les van empendre una estona a peu pera mellor contemplar el panorama que d'allí's descobría. Era verament imposant. La claror explendent del sol comensava a esmortuhirse en
les esgarrifoses profunditats de la vall, y un bau de tristesa, que semblava despendres d'aquell riu entafurat al fons dels cingles
entre agrisades pollancres, s'amparà aviat d'aquells cors tan fets al bullici de la vida ciutadana.
— ¿Quí diría qu'hem sortit aquest matí de Barcelona?—exclamà l'Elvira, traduhint l'anyoransa que sentía.
Y's quedaren contemplant y comentant l'aclaparadora quietut d'aquelles solituts altíssimes.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/37
Aquesta pàgina ha estat revisada.
