a rebre ab tot el bon afecte d'una verdadera amiga. A casa hi entrarà sempre a plena satisfacció meva. Y en quant a si'm mereix confiansa, tota la confiansa... la meva presencia aquí crech qu'ho diu prou; — contestà ella, ab alè curt y posantse altre cop de peu.
— Nó, Pilar, no so rencorós. Tíngui la caritat de no moures, encara. Déxim dir. —
En brases y tot, ella's dexà caure altre cop a la butaca, encisada pel cant que tornava a comensar.
— Déxim dir, no m'escatimi un segon de ventura. No so rencorós, la perdono ab tota l'ànima; però vostè no'm negarà que may més m'ha mirat com aquell día, ab aquell parentiu d'ànima d'aquell día, tan trist y hermós alhora, al menos pera mi. Quan he pogut tractarla altra vegada, ja no l'he tornada a trobar! —
Y duya aquest plany un tò tan sincer de angoxa amorosa, que fou, pera la Pilar, tota una revelació. «¿Sería, donchs, veritat qu'aquest home l'estimava com suposavan l'Osita y la Clotilde Pons? ¡Oh, si Deu fes aquest miracle!»
Però la possibilitat matexa d'un fet tan desitjat, la espahordí tota sense saber per què. «¿En l'unió ab l'home qu'idolatrava interiorment, no trobaría la vida, la llibertat sospirada? ¡Oh, sí, ab ell, ab ell única-
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/360
Aquesta pàgina ha estat revisada.
