Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/356

 « Oh, pensà ella, assaltada per idees velles, jo t'ho pogués oferir a tu! Però, nó; tampoch axò era possible, si volía fer callar a les males llengues. Infames! si n'hi feyan de mal!»
 — Un substitut? Es veritat; no hi he pensat; — feu, la pobra, humilment.
 — Ay, y que'n som de pesats els advocats pera les senyores! No es veritat, Pilar? Però què vol que hi fassi, pobre de mi? En axò hi ha de pensar.
 — Prou; però'm serà difícil trobarlo; — exclamà ella, ab posat ben trist. — Son tan escasses les persones qu'avuy me puguin inspirar confiansa!... —
 En Deberga hi pensà per ella un moment.
 — Escolti, — saltà de prompte: — quí sab si en Genís Voltes, el marit de l'Osita March?...
 — Perfectament; no'n parlèm més. Si ell accepta, per mi ja queda fet; — respongué ella, entusiasmada.
 — Es comerciant, inteligent, treballador, me sembla honradíssim...
 — Ja ho crech, pobre Genís. Ara, sols falta saber si estarà disposat a dexar la casa hont fa tants anys que treballa. Es tan delicat...
 — Procuri ferlo venir, també. Y déxi ja