Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/35

Aquesta pàgina ha estat revisada.





II




La llarga pujada de Toses, que s'empren exint de Ribes a la dreta y vers al Nort, no poden pas ferla corrent d'una estricada ni cavalls tan fogosos com els de la viuda Dou. Basta saber qu'han de guanyarse uns mil metres d'altitut ab un desenrotllo no més de vint kilòmetres. Si's té ademés en compte que la carretera's descapdella sempre en grau oberta per els esquenalls de llevant sobre'ls quals el sol ponent cau de plè a plè, pot compendres fàcilment la calor qu'havía de ferhi en aquelles hores primeres de la tarde. Els cavalls poch van trigar a suarhi, y'ls passatgers a sentirse abaltits. ¿Còm nó ab la ruhentor que despedía'l resser de la dreta, ahont s'arrambavan els cotxes, fugint del avench, cada pas més