Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/342

Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Les dones van fíxarse en tot, absolutament en tot, però la Pilar, principalment en el derrer moble y en aquella Venus ajupida de que no havía sabut apartar els ulls, com l'Osita no sabía apartar els seus d'una altra cosa: del bust de la Madona del Sarto que queya devant per devant de la gran taula escriptori. Per què? Per que li recordava algú, algú molt conegut ab qui no sabía dar, ara com ara.
 Y quan anavan a sortir d'allí, satisfetíssimes de l'amabilitat ab qu'en Deberga cuytava a posàlshi a les mans el llibre, el vas indi, el Fò xino, la clàssica tanagra que arrenqués d'elles la més lleu exclamació, y mostravan desitx de retirarse, donantli mil excuses pel temps que li haguessen robat;
 — Ah, nó, — feu ell, — nó; han de tenir la bondat d'entrar a veure si he tingut també trassa en guarnirme'l meu niuet. —
 Una y altra s'interrogaren ab un girant d'ulls. «¿Quan se'ls hi presentaría mellor ocasió qu'ara, qu'anavan dues?»
 — Però'l molestarèm, Deberga... —gosà dir, encara, la Pilar, sense crèureho gens ni gota.
 Ell, la reptà dolsament ab una exclamació d'escàndol, y tirant d'una porteta falsa que tenían a dues passes, les invità a entrar dins d'un corredor, que també enllumenà