prengué ab amabilitat, s'axecà, va anar a dexarlos a la taula, y encavalcantse altra volta a la fumeuse, condensà les consideracions qu'acabava de ferse interiorment, en aquestes paraules:
— No'm privin ara'l goig d'estar ab vostès en còs y ànima. A la nit, me miraré aquests papers, estudiaré la qüestió ab més repòs, y demà a les dotze, Pilar, li donaré'l meu parer. —
La Pilar, a qui afalagava aquesta decisió, tant per l'amorós desitx que dexava traslluhir, com per la promesa qu'ofería d'una segona entrevista, hi assentí; però ab un «perfectament» tan nèt y rodó, que dexà a l'Osita sens paraula y, si no penedida del expontani oferiment qu'allí l'havía duta, un bon xich cohibida per l'impensada aprensió de fer, potser, forsa nosa. «Papers, papers! Poch estan per papers aquests dos macos. Lo que positivament ha fet vèncer les aprensions de la Pilar de venir aquí, ha sigut la set abrusadora de tornarse a posar al habla ab aquest home. Conseguit axò, ja respira platxeria; rès li sembla apremiant. Y ell? Ah, si no hi fos jo, còm s'explicaría! El desitx, li brolla pels ulls; ningú diría que l'hagués tan correguda. Ay, y que'ls n'hi faig de nosa! Quí fos fum...»
— Anèm, ¿que no volen veure'l meu pi-
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/340
Aquesta pàgina ha estat revisada.
