Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/336

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tar a un advocat maco, ni que hi anessis sola, ben sola, veyàm?
 — ¿Què vols que't digui? ¡Fan tanta por les males llengües!
 — Recòrdat del anònim; ¿les ha fetes callar la teva prudència? Quín servey immoral t'he fet jo, may de la vida, pera que'm tractessin de lo qu'allí'm tractan? Però, míra, ab el cor nèt, el cap ben dret. ¿Tornarías, per ventura, a casa l'advocat dels Dou, que tant va mirar pels teus interessos quan lo del dot? Anèm, maca, anem, que'l meu Genís diu que la cosa apressa y tu, sola, no hi anirías may.

 Avesat a les grandeses, en Deberga no havía sabut instalarse sinó en un pis hermós: uns grans baxos, als que s'arribava pujant no més cinch esglahons. L'Osita apretà animosa'l botó d'aquella gran porta de caoba y metalls blanchs. Com qu'eran les sis de la tarde d'un día rúfol de Mars, abdues amigues venían boy tremolant de fret; però al dar el primer pas dins del pis, l'atmòsfera tebiona y seca qu'irradiava un gran chubesky, les confortà ja totes.
 — ¿El senyor?
 — Poden passar, si son servides. —
 Y derrera del criat, qu'anava axecant