Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/331

y, un cop desfogada, afegí mudant de tò: — Be ¿y què diu en Genís? ¿Que ja'l puch firmar, eh? —
 L'Osita clogué'ls ulls y'ls llavis ab ayres de commiseració ben trista:
 — Y que n'ets de bona, de fondament generosa, de criatura. Pilar! Eh, bah, es lo que diu el meu marit: ningú escarmenta en aquest món. Deu te va fer axís y axís seràs sempre. Un altre, ab la dècima part no més de les iniquitats que t'ha fet aquell homenot, ni que li jurés Sant Tomàs, el podría creure may més capàs d'una bona acció...
 — ¡Què vols dir? — saltà ella, tota alarmada.
 — Que nó, que no ho pots firmar axís com axís. Sembla que saldeu ab un dèficit gros; y que si en Robert, al reclamarte'l conforme, no t'ha anticipat cap explicació de paraula ò per escrit, sabent com sab lo llega qu'ets en aquestes materies, creu, qu'obrava una volta més ab tu com sempre, com un home sense entranyes, ni conciencia.
 — ¡Oooooh! — feu la Pilar, tapantse la cara ab abdues mans, arborada de vergonya.
 — Ara, ara m'explico'l per què se'm presentà personalment y per sorpresa a recullirlo; el per què venía personalment a por-