Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/322

mostrava en aquella malehida lletra, havía vingut aquí ab l'intent d'imposarlos novament, d'atentar contra la seva independencia. El deshonrós concepte qu'aquella filla tenía d'ella, les separava ja, a una y altra, per sempre més. Era impossible que la mare sabés olvidar una ofensa tan gran com aquella; que la filla tornés a veure a sa mare revestida dels prestigis de l'honestitat. ¿Per què pensar ja ab escriure ni a l'Elvira ni al seu marit esculpantse, com havia pensat ferho durant la seva malaltía? Rès d'axò. Per terrible, per amargant que fos, havía de renunciar a n'aquella filla per tota l'eternitat. La seva ignocencia la conexía prou Deu; no havía de rebaxarse a demostrarla a una filla que, ab tan poca aprensió, acullía aquella calumnia monstruosa y's llensava a ofèndrela ab ella com a una qualsevol. Prou, donchs, prou, ab uns y ab altres. Era qüestió de barrar absolutament la porta als Ortal y als de Bilbao. Emancipada la noya, ¿quíns drets tenía ja en l'interior d'aquella casa? ¿Quín mal podía provenirli de la vida que demà portés sa mare? Aquesta ja estava prou cansada de tants sacrificis, de tantes imposicions. Tenía dret a esser independent y lliure, a viure com be li semblés, y, ja estava dit, hi viuría rescabalantse per sempre més de les