— No la crech capassa d'axò, y si's vol casar... al cap y a la fi... quín mal faría?
— Casar ! — feu en Robert , ab somrís compassiu. Que n'ets de bleda! Y la moma? Tu't creus que llensaría l'usufruyt per la finestra?
— Sarna con gusto no pica. Ab lo qu'ella ha estalviat y lo que tingui ell... —
La Julita encara no havía arribat a compendre com els estalvis d'aquell usufruyt se'n havían anat tots ab el dot de la noya.
— A n'ell li diu rich el grill;— se reduhí a exclamar l'Ortal. Y evidentment capficat per temors que no podía confiar a ningú, esbravà ab un parell d'esbufechs ses angunies més secretes y, ab mirada vagorosa, se quedà
teclejant demunt la taula, sens descloure més la boca.
A tot axò, el servey no reaparexía, el silenci de la casa era aclaparador; la conferencia del metge y la noya no s'acabava may.
— Ay, Robert: què vols que't digui? Jo me'n iría; — tornà la Julita, al cap d'un quart d'hora.
— Vaya, anèm, si tant t'hi empenyas; — exclamà ell, ja impressionat pel silenci misteriós qu'allí regnava. — Però despedímnos de l'Elvira, dóna. Semblaría qu'hem fugit. —
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/316
Aquesta pàgina ha estat revisada.
