— Quan es pera dirne mal... hores enteres.
— No crech que, ni vostè, ni la Pilar, siguin capasses de semblant tòrt.
— Si fos un tòrt, tindria rahó; però si es just, ¿per què no ferho? Miri, may havia pensat dirli que jo havia parlat d'ella ab vostè. —
En Marcial, li clavà una mirada maliciosa, però la Clotilde la sostingué ab una naturalitat tan gran, qu’ell no pogué dubtar d'aquella asseveració.
— ¿Vol que li sigui franch? Més m'estimaria que no n'hi hagués parlat may.
— Ayay, ¿per què? — exclamà ella, ingènuament.
— He quedat tan malament ab ella...
— Ah! Vèlhi aquí per què temia l'estisora. Donchs, veu? rès d’axò. La pobra Pilar, segueix guardantli les mellors ausencies. Suposo que's refereix al no dexarse veure per allí. Quan varem parlar d’axò, ¿sab què va dir, ella? «Y càh! — va fer, bonament; — es jove, està en l’edat de córrer, y la corre. Sempre vaig creure que la seva amistat seria sols de temporada.» —
Contra sa costum, en Deberga's tornà roig. Devant d’una acusació que tenía per tan injusta, sentí l'impuls de defensarse; però's repensà y cregué més prudent dir:
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/284
Aquesta pàgina ha estat revisada.
