Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/281

de la ferida rebuda, ¿a què exposarse a obrirla de nou? La Pilar no havía sigut per'ell un obgectiu sensual que pogués sotmetre impunement a sos desitjos carnals ni a les rauxes del vici: era la dòna que s'estima ab sanch del cor y en brassos de la qual hauría caygut retut y demanant, plorós, amor etern; l'única dòna pera la qui voldría la riquesa, la gloria, el poder, qu'ell no tenía, y devant de qui's sentiría humiliat de no poderse mostrar ab orgull ben digne d'ella. Y decidit a no recomensar, ni a comprometre aquella retirada salvadora, guardà cada día major reserva y's fingí més indiferent al parlar d'aquella amiga ab la Clotilde, Sabía, per referencies, que vivía, que li conservava un bon recort; semblàvali respirar entorn de la Clotilde, efluvis que venían d'ella a embaumarli'ls sentits; de lluny en lluny, per un carrer, per un passeig, cassava al vol son perfil fugitiu dins la penombra del seu cupè; y ja'n tenía prou pera que li saltés de goig el cor, pera somniar una estona, pera assaborir ab dalit l'agre-dols de una felicitat perduda. Les esperanses fatalistes de tots els indolents com ell, consolavan també al indolent Deberga. Si havía d'esser, sería. Dexarho al temps.