Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/280

Aquesta pàgina ha estat revisada.

les vetlles ab la mitja dotzena d'amichs que anavan a distrèurela un poch..
 — ¡Ella, per altra part, es tan agradable!... ¡oh mereix tant!... ¿Còm diantre, vostè, que diu que l'ha tractada ab tant gust, no s'hi dexa caure alguna vetlla? —.
 En Marcial, maliciós de sobres, va tindre la vanitat de creure qu'aquesta pregunta era una invitació convinguda ab la Pilar, a qui, segurament, la Clotilde hauria enterat ja de les conexenses fetes en el palco qu'ella en deya de la Compte.
 — ¿Que hi van altres solters?.
 — No n'hi he trobat cap; ¿però què té que veure? ¡Si'l rebés a vostè a soles! Y fins axis, Marcial; la Pilar ja no es cap noya que l'hagin de vigilar. Ella y jo, som prou grandetes, ¿vritat?.
 — Ja's pot figurar que no ho dich pas per mi;—declarà ell, ab una mirada tan enriallada, que feu emmudir a la Clotilde de vergonya. Y en tota aquella vetlla no se'n parlà ja més..
 En Marcial volía sí, inquirir; trobava gran gust en parlar, en saber d’aquella dòna els més petits detalls de sa actual existencia; però de cap manera passar d’aquí. Ara, ara que veya més amenassat que may son pervindre econòmich, ara qu'ab tants mesos d'apartament absolut, se sentía com guarit