Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/28

Aquesta pàgina ha estat revisada.

viuda?» pensà en Deberga, sens perdre un mot de lo qu'aquella deya y creyent descobrir horisonts plens de promeses, que'l van arrancar de son lloch per veure si, dins dels que materialment l'envoltavan, trobava la fàbrica aludida. Mirarho impunement no era pas difícil, quan ses vehines y'l nen estavan repenjats a les finestretes, despedint al majordom. Però, a l'esquerra l'estació, a la dreta un turonet qu'arrancava de la carretera immediata al mateix ferrocarril, li barravan la vista per dos cantons. Y com que, ademés, la temor de que'l vegessin tafanejar lo cohibía, va asseures de nou, extranyantse interiorment de que una familia tan fina provingués de fabricants barcelonins, qu'era per ell la gent més grossera, pretenciosa y antipàtica de la terra, generalment parlant.
 «Nó, ella ha mamat en altres fonts,—se deya,—els noys han sigut educats per ella».
 Però'l xiulet de la màquina, com reprovant aquestes severitats, va interrompre'l curs de ses idees, y, fentlo adonar de que ses vehines no's movían de la finestra, va animarlo a axecarse per espiar ahont miravan. Per fi, als pochs minuts, va veure que la mare signava al nen un gran munt d'edificis extesos al mitx d'un'illa tota vorejada d'arbres. Era ben be, de totes les fàbriques